Per a nosaltres és un luxe poder deixar-vos llegir la carta que ens ha enviat Modest Pujols – Berga ( Ens explica les anècdotes d’infantesa que recorda de la botiga Embotits Casa Fígols de Montmajor). Gràcies pel teu testimoni Modest!

 

CARTA TESTIMONI MODEST PUJOLS

“Tinc interès en explicar algunes anècdotes en el record de la meva infantesa d’Embotits Casa Fígols de Montmajor, als voltants dels anys 60, llavors jo tenia 7 o 8  anys.

Vivia a “El Solà” casa situada en el municipi de Navès, en el veïnat de la Vall d’Ora. Aquest veïnat el constituïa un conjunt de masies disperses, que per citar-ne algunes nomenaré;  “Vilamalendra”,  “La Selva”, “El Pujol”,  “Cal Riuet”, “ Sant Lleïr”,  “El Solà”,  “Cal Guirre”, “ Cal Ambros ”, entre d’altres.

En aquest nucli s’hi feien força activitats per donar servei a les necessitats de les masies, a “Cal Guirre” feien de fusters, ferradors; moliners a “Cal Ambros”, de forners, per citar alguns exemples. L’escola del nucli era propera a “Cal Ambros” ja en dèiem, Cal Ambros de l’escola, on hi anàvem  uns vint alumnes, tot quitxalla. Però el que no teníem en el nucli era on anar a comprar o a vendre el que nosaltres produíem o necessitàvem.  Tot això es feia en el mercat del dimecres de Montmajor.  (L’origen del mercat va ser iniciativa de Ramon Riba i Joan Fígols, avi de l’actual propietari Joan Fígols).

Per anar a mercat ens trobàvem a Sant Lleïr, que llavors hi vivia el Josep de “Cal Artillé” de la serra Busa, que tenia un camió de benzina (en aquells anys era extraordinari) ens carregava sobre la caixa del camió i cap a Montmajor al mercat! Això si no havia plogut massa, ja que llavors no podíem travessar la riera de Aigua d’Ora, i cap a casa una altre vegada, (potser va ajudar que construïssin el pont sobre la riera).

Si tot anava bé cap a mercat, però abans tots esmorzàvem a la fonda de “Cal Tillot” que era molt coneguda i apreciada on s’hi podia menjar de tot; callos, bacallà , vedella i moltes altres coses. Després cap a mercat, primer de vendre ; pollastres, conills, tòfones i tot el que teníem i podíem vendre en el mercat, que per cert aquest era molt important i d’un abast comarcal, on concorrien mercaders, tractants de bestiar, i de moltes altres activitats,   el “senador” de  Cardona per posar un exemple.

Amb els calerons de les nostres vendes, a comprar a cal Figols, sabíem que hi trobaríem de tot el que poguéssim necessitar; una bombeta, arròs, aiguardent que nomenàvem “de la groga”, “carburo”, tota classe de vins i licors, tripa dels budells per la matança  o uns mitjons, si ens feien falta.

Als voltants dels anys 60 Cal Fígols de Montmajor, era i donava servei molt més que una botiga, ara s’han fet grans i especialitzat en productes carnis, llavors  eren  necessaris per tots nosaltres”.